GENT VULGAR un. pluri.
La gent del comú; classe de gent ignorant i grossera.
V. pobular, popular, vulgar.
"La gent vulgar han los ulls de lur enteniment acustumats de tenebres dels bens mundenals e sensibles, qui son fort fexuchs e escurs per que empatxen l enteniment, e per aço no l poden levar a entendre la veritat clara dels bens vertaders qui s pertanyen a l enteniment, e per aquesta raho no poden jutjar vertaderament." Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia liv. IV, prosa, IV
| | |